El llibre del cementiri

M'agraden els detalls. M’agrada que sigui un llibre gòtic però amb personalitat. M’agraden, i molt, els personatges, les ambientacions, les petites aventures, i com hi ha elements que van apareixent al llarg del llibre creant un univers coherent. Com amb Coraline, m’agrada molt com comença:

“Era fosc i hi havia una mà que aguantava un ganivet. El mànec del ganivet era d’os negre i polit i la fulla, més fina i esmolada que una navalla. Ho era tant, d’esmolada, que et podia fer un tall sense que te n’adonessis, si més no, de seguida.”

I m’agraden les aventures, el ritme (com alterna capítols trepidants amb d’altres molt més pausats i reflexius), i com està escrit.



GAIMAN, Neil .--El Llibre del cementiri.-- Barcelona: Estrella polar, 2009

Ningú Owens, "Ning", és un nen peculiar amb una característica especial que el fa diferent de tots els altres. Viu al cementiri, educat i controlat per fantasmes i pel vigilant del recinte, un personatge que transita entre vius i morts. De totes maneres, el perill real no li arriba de la mort, li ve de la vida, de la persona que va assassinar tota la seva família.